Laureta a Austràlia!!!

i llogaba una habitacio a Bondi Beach..pels que no ho sapigueu BOndi Beach es la platja mes famosa de Sydney...es on hi ha la major concentracio de surfers de la ciutat..es una zona bastant australiana..tot son casetes baixes i no hi ha edificis alts..era la meva ultima opcio..si no m'agradava m'esperava una altra semana de hostel i ja no podia mes!!!!

Platja de bondi:

Per sort l'habitacio em va agradar ( gran i asolellada), el pis tb net i xulo i la zona genial! a 5 min de la platja a peu!!!! O sigui que 3 dies dsps ja estava instalada....com que nomes tenia un matalas al terra i un armari em vaig haver de buscar la vida per aconseguir la resta de mobles... per sort vaig trobar un escriptori al carrer,em vaig comprar un somier de segona ma per 50 dolars i poc a poc l'habitacio es va anar muntant.. gracies a www.gumtree.com.au la pagina que vaig utilitzar per trobar el pis i els mobles de 2a ma...

Aquesta es casa meva:

La fama cuesta, deien a Fame....realment no hi ha una frase mes acertada quan arribes a un pais que no es el teu..Tot costa, costa no parlar la teva llengua, costa fer nous amics, costa lluitar contra el jet lag i sobretot costa trobar pis!!!

Quan vaig arribar, era dissabte i despres de que el shuttle em deixes a l'hostal ( centric pero poc recomanable), fer una mini siesta (uf, que faig a les 6 del mati por ahi??) ...vaig coneixer a la Silvia ( una noia de Basilea que feia 6 mesos que vivia a Cairns pero que ja marxava cap a casa) i els dos dies que varem coincidir vam visitar lo tipic...La opera house, darling harbour, l'aquari, Manly (zona de surfers)...va estar be per poder fer-me una visio de l'anomenada city..on hi ha la meva oficina....

Tota la setmana i mitja seguentla vaig dedicar a buscar pis...com que ja havia comensat a treballar no tenia tant de temps..pero crec que vaig veure mes de 10 pisos.. i la majoria una porqueria pel preu de lloguer que demanaven..realment els preus aqui no tenen res que envejar als de barcelona.... per sort vaig fer noves amigues, Harriet de Londres, la Kattrin de Alemanya,la Mai de finlandia,..i finalment despres de molt buscar vaig trobar el pis que buscava....

increible,oi?? Sembla lluny aquell dijous 13 de septembre, en el que vaig dir adeu a familia i amics, per comensar una nova vida, que em portara a estar 9 mesos fora de casa...Un projecte que feia molts anys que tenia al cap ( els que mes em coneixeu ho sabeu) i que tard o d'hora es tenia que fer realitat....

Barcelona-Londres-Bangkog-Sydney..aquest va ser l'itinerari..mes de 27 hores de vol, 2 canvis d'avio, 4 companys nous de seient, 3 canvis de pilot i hostesses, dinar, sopar,esmorzar..sopars-esmorzars, dinars-sopars..al final ja no saps ni quina hora es ni quin es l'apat que et toca pendre.... Pels que pensin que 27 hores d'avio es molt..realment i un cop bastant mentalitzat abans de sortir de casa es passa rapid..especialment si intentes dormir durant tot el vol( et pots pendre un copazo..tecnica apresa en l'ultim viatje a NY!!) i moure't de tant en tant..volar amb un avio decent,demanar passadis i pantalletes individuals per veure pelis
(atencio les doblades al castella-mexica) et fan el viatje mes distret...

El vol va arribar a l'hora, recordo que el "azafato" de l'avio de Bangkog a Sydney quan va veure el meu passaport em va dir en castella: Srta Laura que hace usted tan lejos de casa??!!!! Bona pregunta,vaig pensar...que faig tan lluny de casa?? Espero en aquest blog intentar explicar el perque de tot plegat.